• El nostre fòrum
• Webcams
• Circo Alpino
• Esquí adaptat
• AlTom

El totxo 'embruta' el país

La construcció es multiplica a Andorra en detriment de la qualitat dels indrets de natura i urbans. La conclusió s’extreu d’un estudi sobre el turisme de neu que va presentar a finals del 2006 el diputat de Savoia Vincent Rolland a petició de l’anterior primer ministre de França, Dominique de Villepin. L’informe, que estableix unes bases per reactivar l’atracció de la neu, analitza en un capítol la competència que suposen alguns països per a les estacions d’esquí de França. Entre els mercats, hi apareixen Àustria, Suïssa, Bulgària, el Canadà, Itàlia i Eslovàquia, a més d’Andorra.

La radiografia del Principat adverteix que el “ràpid desenvolupament posa en perill les riqueses i comporta una inadaptació progressiva de les infraestructures”. Les crítiques són força contundents en relació amb el creixement urbanístic del país i les seves conseqüències. “Les construccions generen noves necessitats d’aigua, xarxes de sanejament, recollida de residus i de trànsit rodat, ara bé el nivell actual de fiscalitat no permet fer front a les despeses d’aquestes inversions”, descriu.

Malgrat els punts negatius, el turisme d’hivern del Principat genera “competència directa” a les estacions d’esquí franceses. L’informe, però, matisa que Andorra aporta un “potencial interessant de sinèrgies”. En concret, explica que la ubicació del país, entre França i Espanya, li permet constituir l’oferta de turisme d’hivern més important del massís pirinenc per als clients de proximitat. “Els esports d’hivern dels tres països comparteixen interessos comuns, que el desenvolupament de sinèrgies permetria explotar en benefici d’un creixement conjunt”, proposa el diputat francès a l’estudi.

Un exemple que il·lustra aquest lligam de col·laboració l’enfoca a GrandValira. L’ampliació del domini esquiable fins a l’estació de Portes des Nèiges a Puimorens obrirà una via d’accés cap a França i facilitarà la connexió amb Barcelona. També suggereix que les estacions espanyoles, franceses i andorranes poden desenvolupar una promoció comuna cap a mercats turístics més llunyans amb el suport de l’aeroport de Tolosa. La cooperació és un dels eixos clau que aporta l’informe. Però, pel que fa al Principat, també aprofondeix en les polítiques que el Govern ha engegat per reactivitar l’activitat turística, que qualifica de “remarcablement activa”. Quant a aquest punt, explica el gir a la diversificació d’una demanda que històricament s’havia centrat en un model “desconnectat de les riqueses naturals del país i orientada cap al comerç de béns de consum”. Aquesta orientació de tax free, subratlla l’informe, fa que hi predominin els excursionistes.

Poc més de dues nits

El diputat francès destaca alguns punts forts de l’activitat turística, com ara l’esquí. “Ha posat en marxa una organització competitiva, coherent i estructurada per explotar els seus avantatges geogràfics”, incideix. També menciona les aigües termals com a pol d’atracció. Però un dels problemes principals d’Andorra, com la majoria de països amb esports d’hivern, és l’estancament en el nombre de pernoctacions. Segons les xifres del dossier, els turistes es queden a Andorra una mitjana de 2,8 nits. Tot i així, també recull que el Govern ha invertit en el pla estratègic Andorra 2020.

A la recerca de la qualitat

Les conclusions de l’informe francès del diputat de Savoia Vincent Rolland sobre les estacions d’esquí són clares i contundents. L’oferta turística creix molt més ràpid que la demanda. Per tant, assegura que la “qualitat de les prestacions proposades són determinants en la tria del destí per part del turista”. L’estudi recorda que el “món econòmic canvia” i, en conseqüència, “el client d’avui no és el mateix que el d’ahir”. El recorregut per les diferents destinacions europees que poden suposar una competència per al turisme francès d’hivern ha permès al país veí detectar les necessitats i buscar els riscos i oportunitats per al seu territori, segons indica l’estudi. “El nostre país ha d’acompanyar, mitjançant accions i polítiques de desenvolupament, l’evolució que s’està imposant als llocs turístics de muntanya, encara que això suposi un cost”, sentencia l’aportació del diputat francès a les conclusions finals del document.

Notícia extreta del Diari d'Andorra.