Fent gala del seu bon humor l'esquiador italià va comperèixer davant dels mitjans de comunicació en roda de premsa. Aquest esquiador que als seus temps de competidor tenia fama d'agradar-li la festa i agadar-li poc matinar ha respost amb un punt d'humor a les preguntes dels mitjans que ens hem reunit avui a Soldeu.
Periodista: Després d'esquiar avui al domini de Grandvalira, creus que l'estació té prou nivell per acollir la Copa del Món?
Tomba: L'estació té possibilitats d'acollir la Copa del Món. Té una bona muntanya i és una bonica estació. Tot i així crec que té un problema en els accessos, no disposa d'aeroport i tampoc de tren.
Periodista: A que et dediques a hores d'ara? Trobes a faltar la competició?
Tomba: He tingut moments molt feliços a la competició, com el doble campionat del món a Sierra Nevada. Però ara em dedico als meus sponsors, i sobretot als nens amb el programa "Fila Sprint". També treballo des de l'any 99 com ambaixador dels Jocs Olímpics de Torí.
Periodista: Veus a cap esquiador que pogui ser el teu succesor? Algún favorit per els Jocs o la Copa del Món? Italià o no.
Tomba: Italià? Potser Blardone en eslàlom gegant, o potser Simoncelli. Giorgio Rocca va molt bé en eslàlom, però té ja trenta anys. A la Copa del Món veig com a campió de la general a Raich, va molt bé en eslàlom i en gegant. Miller ha començat l'any amb problemes, tot i que va fer una temporada fantàstica l'any passat.
Tot i això als Jocs pot guanyar qualsevol, hi han molts esquiadors que es preparaven nomes per als Jocs, s'ha de ser mentalment molt fort per guanyar a les dues competicions, als Jocs t'ho jugues tot a una carta. Sembla que Rienda te bones opcions de fer-hi quelcom important.
Periodista: Andorra és un pais de neu, en canvi no tenim cap esquiador destacat. Tens cap recepte per millorar això?
Tomba: Recepta? De cuina? (Tomba fa aquest comentari sense esperar la traducció). Per mi va ser difícil, jo venia de la ciutat, no pas de les muntanyes, soc de Bolonya. De petit no era un guanyador, no cal ser el millor als deu anys, necessites guanyar experiència i sacrificar-te molt. A l'estiu has de seguir esquiant, has de tenir un molt bon equip, però això no garanteix resultats per que l'esquí és un esport individual.
D'altra banda, tampoc no cal treure les coses de polleguera, he vist esquiadors que arribaven cremats i estresats a les primeres proves de la temporada. No cal anar a esquiar a les 8 del matí amb 30 graus sota zero, si un dia no et trobes bé no cal fer quinze baixades, és millor fer-ne cinc però bones, o deixar-ho correr i dedicar-se a esquiar neu pols acabada de caure. Però sobretot, s'ha de tindre una mentalitat positiva, és molt important que t'agradi el que estàs fent per tal d'aconseguir bons resultats.
Periodista: Tu, que ho has guanyat quasi tot, que és el que t'ha donat més satisfaccions?
Tomba: Tot, va estar molt bé tal com va ser, però és tot un paquet. És difícil ser un esquiador famós, has de treballar amb espònsors i managers, se´t fa difícil i has de pensar no en els calés sino en guanyar curses, és el més important.
Periodista: Ara que el seu ex-company de profesió Luc Alphand ha guanyat el Rally Dakar, no has pensat per exemple a dedicar-te a això?
Tomba: Fa sis anys, quan el Dakar va sortir de Sierra Nevada, be de Granada, tot i que m'és més fàcil recordar a Sierra Nevada; en Luc em va preguntar si m'interessava correr amb ell, en aquell moment no ho tenia clar, m'agrada conduir i soc bon conductor, però prefereixo no mostrar-ho al món!! (Entre rises) Nomes corro per les nits!!! (Més rises)
Periodista: Has pensat a dedicar-te a fer d'entrenador?
Tomba: De moment no, quan portes tants anys fora de la competició es fa difícil tornar-hi. No estic fet per això, ja no, potser ho faria per un fill. És una vida molt dura.
Periodista: I després dels Jocs Olímpics, a que et dedicaràs? La federació? Entrenar?
Tomba: Potser, però de moment no tinc res decidit, quan ho sàpigui et faré un truc i seràs el primer a saber-ho ... (rises) M'agrada esquiar amb els nens, el Tomba-Tour o el Fila-Sprint. Això si, prefereixo anar a la platja, a correr a nadar.
Periodista: Si tinguessis un fill, que t'agradaria que fos? Futbolista o esquiador?
Tomba: Futbolista ... no!!!! I esquiador ... n'hi ha prou amb el papa, no en cal un altre a la familia. El millor és que facin el que vulguin. Tot i que potser m'agradaria que si fos una nena fos tenista, i el nen que li faci de llençapilotes. Ara, que amb el temps que dedico a viatjar a hores d'ara ho veig força difícil.
Sense més preguntes aquest simpàtic personatge va fer una roda de fotografies entre les quals qui us escriu va tindre el plaer d'encaixar-li la mà i fotografiar-se amb ell.
Al matí, després de complir amb els seus compromisos, Tomba ha dinat al restaurant de Pessons i s'ha reunit amb els nens, una de les passions, dels clubs de Grandvalira i aquest els hi ha ofert una classe magistral al Miniestadi Grandalles de Grau Roig. Després al Cubil ha signat posters i tarjes a tots els seus seguidors.
Breu resum de la biografia de "La Bomba"
Aquest amant declarat de la muntanya va nèixer a Bolonya el 19 de desembre de 1966. Un esportista nat aficionat al motociclisme, tenis, BTT, windsurf, futbol, .... Personatge extravagant que es va guanyar el sobrenom de "La Bomba" per les seva explosivitat i descensos sempre al límit a la pista ha barrejat resultats espectaculars amb estridències pròpies d'un excèntric.
Tomba va començar la seva carrera profesional la temporada 1982/83 començant a correr curses FIS per passar a la Copa d'Europa la temporada següent. Tomba recorda amb afecte aquesta època, i un dels records que guarda és el fet de l'extranyesa dels seus companys per la seva procedència.
Tomba arribava a la Copa del Món la temporada 1985/86 i tot i no aconseguir cap podi el seu nom va començar a aparèixer com el d'una futura estrella.
El desembre de 1986 Tomba va aconseguir el primer d'una gran sèrie de podis durant la seva carrera, va ser segón a l'eslàlom gegant disputat a Alta Badia. La següent temporada va guanyar un total de nou curses i va aconseguir dos ors olímpics a Calgary 88. Tomba entrava per per la porta gran a l'història de l'esquí.
Aquest esquiador italià va irrompre en el món de la neu guanyant-se un lloc en lletres d'or. No nomes per les seves grans victòries, sinó pel fet de ser un esquiador molt potent però de gran finura. Practicava un esquí extrem, arriscat, en el que salvava els errors milagrosament amb un mestratge que el va fer únic. Tomba feia gaudir i tremolar l'aficionat, convertint-se en un autèntic ídol de masses.
A Val d'Isere l'any 1989 va patir un greu accident a més de 100 km/h. Va patir una lesió al coll i va estar allunyat de la competició per tres mesos, tot i això va tornar a la competició abans d'acabar la temporada 89/90 i va aconseguir dues victòries als darrers eslàloms. L'any 92 va repetir l'or olímpic al gegant als Jocs Olímpics d'Albertville.
Com que el Comité Olímpic Internacional va decidir separar els jocs d'estiu dels d'hivern Tomba va poder gaudir d'uns altres Jocs, els del 94 a Lillehamer. Aconseguint la medalla d'argent a l'eslàlom.
El 96 a Sierra Nevada l'italià va aconseguir impossar-se als campionats del Món a les proves de gegant i eslàlom.
La 97/98 va ser la seva darrera temporada, i tot i tenir possades totes les seves esperances als Jocs de Nagano, Tomba va caure a ...... i es va possar tant furiós que ni tant sols va atendre els periodistes.
Palmarès:
Guanyador de 50 curses de Copa del Món: 15 gegants i 35 eslàloms (88 podis a la Copa del Món).
Triple campió olímpic: Eslàlom (Calgary'88) i gegant (Calgary'88 i Albertville'92). Medalla d'argent als eslàloms d'Albertville'92 i Lillehamer'94.
Doble campió mundial d'esquí alpí: eslàlom i gegant a Sierra Nevada'96.
La seva exitosa carrera va ser distinguida amb l'Ordre del Mèrit Olímpic per ser l'esquiador alpí més aclamat de l'olimpisme.
