Malalts de neu
Malalts de neu
David_rD » Actualitat del país, Barcelona, hivern, jocs, olímpica » Publicado el 14/1/2010
Fa uns dies que ens esmorçem amb aquesta gran notícia, no se si bona o dolenta, la veritat és que els Jocs de Barcelona'92 van ser tot un èxit mondial, tant a nivell organitzatiu com esportiu, peró i a nivell econòmic? A simple vista es podría dir que un desastre, peró aprofondint una mica hi ha una dada certa: Barcelona a nivell turístic va viure un abans i un després, aixó només un cec no ho podría veure. Peró bé, una candidatura als Jocs d'Hivern ... reflexionem-hi una mica tots plegats.
És possible fer-ho a Barcelona?
La resposta és clara i rotunda, sense cap mena de dubtes si, i perque es demanaran alguns? Doncs per la mateixa raó que va ser possible a Torí o ho serà a Vancouver, per la mateixa raó que la vela d'Atlanta'96 es va fer a Savannah, GA (A gairebé 400 kms de la seu!!), així doncs està clar que és possible. Tot i que clar, comparar la tradició alpina o rocallosa d'aquestes dues ciutats amb la muntanyenca de Barcelona podria sonar a priori força agoserat, peró no perdem de vista que de moment Barcelona ja ha sigut seu d'una prova del més alt nivell de l'snowboard mondial, així que alguna tradició si que hi haurà quan es repetirà el proper any i a més part de les cerimònies dels campionats del món d'snowboard que es faran a la Molina portaran un segell 'made in Barcelona'. Per tant podría dir-se que la voluntat de la ciutat és anar-se posicionant al mapa dels esports d'hivern i ha començat molt fort. Aixó si, la candidatura té un punt feble, no tant com li van dir a Sierra Nevada / Granada, peró si complicat i és que per l'esquí nòrdic l'alçada límit de la competició ronda els 1400 metres sobre el nivell del mar ... mala peça al teler aquesta, peró no pas insalvable. Personalment crec que com demanen alguns de portar algunes proves a la Val d'Aran seria un gran error, hi ha certs punts negatius a la candidatura que no caldria potenciar afegint dues seus per a l'esquí alpí, tot i que de nou a Salt Lake ho van fer, de la vila olímpica de Park City a les instal.lacions d'Snowbasin hi havien uns cent quilòmetres de boníssima carretera i autopista ... cosa que aquí no ens podriem permetre entre la Cerdanya i la Val d'Aran, perque una cosa és ben certa, l'aposta de la Molina per la competició pot pesar en la candidatura i obviament renunciar a aquest pes seria un error gravíssim.
I les infraestructures?
Bé, aquí hi ha un deficit important, peró tornant al cas de Salt Lake City i el seu Olympic Park, eren allà abans de 2002? Bé, abans de 2002 obviament si, peró els trampolins es van construir el 1993 nomes dos anys abans de la confirmació com a seu, la pista de bobsleigh (Que ara és una atracció turística important i un centre de tecnificació ... i de passada us asseguro que val la pena els crec recordar que 200 dòlars que costa la broma de la baixada en Bob!!) es va inaugurar 2 anys després de la confirmació de la seu. Un altre tema serà el posterior aprofitament de les instal.lacions, cosa que també valora el COI a l'hora de decidir una seu, aquí la puntuació de Barcelona baixarà com l'escuma d'una cervessa tirada malament, a més de forma irremediable ... sembla, si no s'ha pogut aprofitar com Déu mana l'estadi Olímpic Lluís Companys o el palau Sant Jordi no veig com ho farien amb una pista de bobsleigh o un trampolí, peró bé, tampoc que crec que a totes les instal.lacions olímpiques estigui massa aprofitat, sense anar més lluny el Bergisl d'Innsbruck tampoc no crec que tingui gaire més ús que el que hagi pogut tenir l'estadi Olímpic de Barcelona fins ara, tot i l'importància del torneig dels 4 trampolins o la competició que hi fan cada estiu a Innsbruck. Pel que fa a les coses més complicades com podrien ser els comentats ja trampolí i pista de bobs al final queda reduit a una qüestió de diners, que no és poc peró físicament no hi ha pas cap impediment. Ara un altre tema sería la pista pel descens i supergegant olímpics, bé, pel que ja comentem al nostre fòrum tampoc no seria pas tant complicat aconseguir fer totes les proves d'alpí a la mateixa estació on amb tant d'èxit ja vam poder viure un eslàlom i gegant no fa tant, amb el nou pla director de la Molina la pista necessària podria ja veure la llum i després d'haver vist algunes de les pistes on s'ha disputat la copa del Món o fins i tot algunes olímpiques la pista estaria a l'alçada sense gaires problemes. A nivell hoteler sense cap mena de dubte Barcelona està totalment capacitada per rebre uns Jocs, ja ho vam fer al 92 i no teniem ni de bon troç la capacitat actual, de fet es van llogar vaixells per fer-los servir d'hotel mentre duraven els Jocs per paliar aquesta mancança. Un altre tema sería les instal.lacions a la muntanya, si bé a la Cerdanya hi ha molts llits el nivell de qualitat en general hauria de millorar força per apropar-se al d'anteriors seus olímpiques.
Altres candidates?
Bé, aquí la cosa es posa difícil, dubto que un personatge de la talla d'Eduardo Roldán renuncii de manera fàcil a que la seva Candanchú quedi fora d'aquest tinglado que són uns Jocs, més que res per que com a màxim responsable d'Etuksa i de la RFEDI (Entre molts d'altres càrrecs ...) l'injecció de capital per l'estació seria força important i ell i els seus jefes en són plenament conscients. Ara, que a nivell internacional no hi ha dubte que la Molina i Barcelona li han passat la mà per la cara a la caducada estació aragonesa, tot i que queden d'altres opcions per l'alpí olímpic dubto que de cap manera hi renuncii sigui Jaca o Saragossa la ciutat escollida. Tot i aixó sería un bon moment per veure quin és el pes real de la FCEH dintre de la RFEDI ja que al final tot i que la RFEDH té també molt a dir queda clar que el pes específic dels esports d'hivern s'ha dut sempre des de la federació d'esports d'hivern i no pas de la d'esports de gel. Més enllà hi haurà qui veurà aixó com una afrenta a la candidatura de Jaca per als Jocs Olímpics, bé, ara la de Saragossa-Jaca, peró una cosa és clara després de molts intents sense cap mena d'alenada d'aire fresc la candidatura aragonesa probablement hauria de deixar pas a nous intents, de fet ja es va fer amb la candidatura de Sevilla pels Jocs d'estiu i no va passar gaire res quan Madrid va passsar per davant, peró clar, ara la candidata és la capital catalana i ja sabem com es veu aixó des de certs estaments i mitjans de l'estat. Parlant d'altres païssos si es superes la tria nacional caldria veure qui es presenta, de moment sembla que hi hauría una candidatura xinesa amb molts diners al darrera, Santiago de Xile amb el impuls que pot donar Rio a les candidatures sudamericanes tot i que per dates podría ser complicat igual que per la candidatura de Nova Zelanda.
I la pasta?
Aquí és on s'hauria de vigilar molt i molt, no ens enganyem, la repercusió d'uns Jocs Olímpics d'hivern no és la mateixa dels Jocs d'estiu, aixó és un fet innegable que es viu a llocs com Albertville o Grenoble que tot i el seu pasat olímpic no han passat a ser gaire més del que eren, més enllà de la millora natural en infraestructures no han pasat de ser un ... ostres!! Albertville!! mentre la gent hi passa de camí a les estacions alpines de la zona. Fins i tot a la més recentment olímpica Salt Lake hi vaig tindre una mica aquesta sensació, tot i que obviament als Estats Units hi ha certes coses que els agrada ensenyar i el seu passat olímpic és naturalment quelcom que no perden l'oportunitat de rememorar, i rememorar totes les experiències viscudes, peró tampoc diguessim que s'hi visqui un perigrinatge de turistes per visitar el que no són les estacions i no pel fet de ser olímpiques sino per una fama guanyada a base d'anys de boníssima feina. Per tant la tirada olímpica de les estacions catalanes que s'hi poguin sumar al projecte pot ser important peró no ens enganyem, si possem de la mà a la Molina i Masella s'hauria de donar d'una vegada per totes una empenta important al domini Alp2500 deixant de banda els actuals problemes que fan que moltes vegades aquest grandíssim domini sigui un gran desconegut, així ho han fet durant anys als Alps i bé que els hi funcionen les coses, més enllà de que una estació sigui pública i l'altre de capital privat.