Ja està en el nou càrrec i l’afronta amb la fusió total sota el paraigua Vallnord...
- L’1 de juny vam fer la fusió definitiva. Ara ja som Vallnord amb una fusió a tots els nivells, tant per als restaurants i l’escola d’esquí com per a la gestió. Ara som una estació. Hem de mirar als dominis esquiables des d’un prisma de complementarietat. Per exemple, ara estem fent un pla director de la bicicleta, per fer un recorregut entre la Massana i Ordino. Fins ara hi havia la qüestió del restaurant i la publicitat, i ara tot és Vallnord, és una unió total, també en les finances. Amb aquesta unió guanyem força i pel que fa a gestió, ens fa tenir més recursos econòmics i de personal.
Com està la situació financera de l’estació?
- És un tema de què s’ha parlat molt i ara es podria dir que Arcalís torna a aixecar el cap. La situació ha millorat molt, cal agrair la gran tasca que ha fet al llarg d’aquests darrers anys Sebastián Esteban. Podrem dir més coses de l’estat financer quan tinguem el tancaments de comptes.
No obstant, suposo que el resultat serà positiu.
- No puc comentar gran cosa respecte d’això ja que no tenim els números exactes, però sí que puc dir que tot indica que pel que fa a ingressos estarem com ara fa dues temporades, quan hi va haver la millor campanya de la història de Vallnord. A banda dels ingressos, jo crec que el resultat de la temporada 2007-2008 serà millor que el de fa dos anys.
Sembla que a poc a poc la situació d’Arcalís va millorant, després que fa dos anys toqués fons...
- Sí, ens estem recuperant. Val a dir que s’ha parlat molt sobre el mal estat financer d’Arcalís, i trobo que s’ha exagerat. Aquesta exageració ha repercutit molt en la motivació del personal; però bé, el que és important és que Arcalís ha aixecat el cap després de dos anys. No obstant, el que és segur és que el pla director que es pretenia fer ara no es pot assumir, tot i que era una bona solució i el pacte amb Crèdit Andorrà era molt bo, però com tothom sap, al final aquest acord no s’ha pogut materialitzar.
Vostè va ajudar en la creació del pla director i ara ha vist com la nova majoria l’ha descartat. S’han equivocat?
- Tots els plans directors són bons, i el que vam fer nosaltres era fantàstic. El que passa és que ara mateix no es pot tirar endavant, i li ho exemplificaré: a mi m’encanta el Porsche Cayenne, el que passa és que no me’l puc pagar, i aquesta és la situació del Comú d’Ordino, que no s’ho pot permetre. Ara bé, amb capital privat i en l’època de Crèdit Andorrà sí que ens ho hauríem pogut permetre, però ara ja no.
Vostè troba que el pacte amb Crèdit era perjudicial per a la parròquia?
- Jo parlo de del punt de vista particular i deixo de banda la vessant política, però trobo que el conveni amb Crèdit Andorrà era molt bo; per tant, no crec que fos perjudicial. Encara més, la prova la tenim en Soldeu-El Tarter, un cas molt similar, ja que l’estació ha aixecat el cap. Per mi la solució al problema d’Arcalís era aquesta i ara mateix aquest pla director no es pot aplicar perquè representaria un canvi total en l’estació ja que, per exemple, amb aquest pla tindríem la pista de debutants més llarga del Pirineu, que aniria des de la coma fins a baix de tot. Però bé, reitero que quan no es pot, no es pot.
Ja sense el pla director a les mans i com a director de l’estació, cap a on cal enfocar Arcalís?
- El que és molt clar és que alguna cosa s’ha de fer, ja que si la situació es queda així podem arribar a una situació delicada. Aquest any el Comú hi invertirà tres milions d’euros i es destinarà una part important d’aquesta quantitat a la neu artificial. Podem tenir un millor servei, podem tenir la millor escola d’esquí o remuntadors, però si no hi ha neu, no tenim res. El producte s’ha de potenciar i garantir, i el producte és la neu.
Considera que l’entrada de capital privat és una possibilitat viable?
- Per poder superar el sostre d’endeutament s’ha d’anar amb capital privat, i ja no parlem només d’Arcalís, sinó de Vallnord. A l’EMAP tenen la mateixa situació, un finançament comunal, amb dificultats de tresoreria. El món de la neu és molt car i si els comuns no es poden endeutar nosaltres no podem invertir, i això és inviable en el món de l’agressiu món de la neu. Un inversor el que busca és la rendibilitat i, per tant, reitero que l’acord amb Crèdit Andorrà era un acord molt bo.
La gestió d’Arcalís sempre ha estat motiu de discussió al Comú. Creu que ha estat molt polititzada?
- Una cosa que portaria la privatització d’Arcalís és el fet d’aparcar la política de la gestió. Amb l’administració pel mig sorgeixen impediments, es treballa molt més lentament i la nostra temporada és de quatre mesos. Si es tracta amb els polítics les decisions resulten molt més lentes, i l’inversor privat el que busca és treure benefici i anar al gra. Però tot s’ha de dir, i amb la nova majoria i l’actual oposició la cosa ha millorat molt.
Caldria millorar els equipaments per a esquiadors novells?
- Arcalís sempre ha estat una estació per a esquiadors experimentats. El problema és que no podem tancar les possibilitats a la resta d’esquiadors, l’oferta per a l’esquiador confirmat ja la tenim i ara cal crear una oferta per als novells, sense voler enfocar, en cap moment, l’estació als principiants. A més, les muntanyes no ens ho permeten. Els esquiadors experts tenen famílies, i per a totes aquestes persones s’han de crear equipaments. Hem creat un grup de treball per puntualitzar aquestes millores.
Ja per acabar, del telecadira del Serrat també se n’ha parlat molt, vostè que en pensa?
- Primer, penso que el Govern ha fet molts esforços, però encara n’ha de fer més. No és normal que en un país de neu com el nostre l’estació es quedi aïllada dos i tres dies quan hi ha nevades. La repercussió d’aquest fet no tan sols és dolenta per a Arcalís sinó per a tot Andorra, no dóna una bona imatge. I pel que fa al telecabina, si se situa al Serrat trobo que la gent per cinc quilòmetres seguiria en cotxe fins a dalt. Hi ha la voluntat i ho tenim present, es podria fer un telecabina des d’Ordino, però la política del Comú ha estat fins ara la de no fer res allí per no matar tota la vida dels pobles.
Notícia extreta del Diari Bon Dia.