Primavera andalusí

 David_rD » Estacions, primavera, Sierra Nevada, Les vostres sortides » Publicado el 21/4/2008
Fa uns dies aprofitant les bones temperatures, les millors previsions i els bons preus dels billets per volar a Granada vaig apropar-me a aquesta gran joia del sistema penibètic que és Sierra Nevada. L'estació granadina no presentava aquesta temporada el seu millor aspecte per aquestes dates, peró tot i aixó les seves cotes permeten esquiar fins que el cos diu prou o els remontadors es desconecten.

És dijous, avui surto d'hora de l'oficina, agafo el tren i cap a l'aeroport falta gent. Les conexions entre Catalunya i Granada a día d'avui són força bones i bé de preu amb Ryanair des de Girona o Vueling des de Barcelona, per davant quatre dies per gaudir del llegat andalusí i sobretot per gaudir de la neu a Sierra Nevada i de l'espectacle de les muntanyes i de les vistes que es poden gaudir del pic més alt de la península: El Mulhacen o del remontador més alt de la península.

Divendres no vam poder esquiar, així que vam decidir gaudir de la ciutat, i és que Granada no és una ciutat que es pogui deixar de gaudir així com així, tota una ciutat per viure i per veure, no us deixeu enlluernar per l'Alhambra, cal visitar-la, si, peró Granada és moltíssim més que l'Alhambra, ara, no us oblideu de reservar!! No deixeu de passejar i de viure l'ambient d'un barri amb un caràcter propi com és l'Albaicín

L'Alhambra i l'Albaicín, l'Albaicín i l'Alhambra

Podeu gaudir d'una catximba o d'un típic té àrab amb uns exquisits dolços, peró també podreu gaudir de tapes i plats com ara un salmorejo o una asadura, ara no perdre els temps en dir-vos quin és el millor lloc per tapejar, per que per tota la ciutat podreu gaudir del plaer de pendre una canya i una tapa, i cada lloc té el seu encant i el seu moment, aixó millor ho anireu descobrint per vosaltres mateixos.

Vistes des de l'arribada de la cadira Veleta

Més vistes des de l'arribada de la cadira Veleta

Després d'uns dies tancada pels fortíssims vents els estralls causats per aquests eren evidents, tot i aixó va haver-hi qui li va treure partit tot i que s'ha d'anar amb compte, que si el cable es desfalca d'una altra pilona la sotregada pot provocar una desgràcia.

Estem situats a la cota intermitja de l'estació: Borreguiles. Des d'aquí gaudim del magnífic aspecte que presenta l'estació a la primavera, molta neu i de boníssima qualitat, no en va, ens trobem a una cota superior a algunes de les més altes que tenen les estacions pirinenques.

Ara mirem més enllà, cap a Granada, la ciutat al fons, i unes vistes que en dies clars ens permeten arribar a veure fins i tot l'Atlas o Gibraltar, en definitiva, unes vistes inoblidables, un espectacle que ja val el viatge per si sol. Desgraciadament no va ser el cas d'aquest darrer viatge.

Peró per gaudir de les vistes no cal mirar tant lluny, en primer lloc tenim al Veleta i el seu famós Canuto, el símbol de l'estació i visible des de molts llocs per la seva inconfusible forma i tot seguit el Mulhacen, el pic més alt de la Península Ibèrica.

Ara fugim del soroll de l'estació i anem a gaudir d'un dels llocs més macos dels voltants de l'estació, la vall de San Juan, tota una maravella amb el Veleta sempre vigilant per sobre els nostres caps.

I per acabar doncs tornem a Borreguiles a reposar i rependre forces, aquest ha estat probablement un dels millors caps de setmana de la meva temporada, i és que Sierra Nevada a la primavera no deixa indeferent, és un encert, és el millor moment per gaudir d'aquesta estació lluny de les aglomeracions.