El curs passat, cinquè al freeride –esquí forapista– del World Qualifier, és a dir, la segona divisió d’aquest esport, i per tant aconsegueix ser un dels tres que van pujar de categoria, a l’elit, el World Tour, la primera divisió mundial del freeride. Ell és Dani Fornell.
Un rider andorrà, de 28 anys, que es troba a l’elit sense ajuda pública, ja que la Federació Internacional d’Esquí (FIS) no preveu aquesta modalitat i en no estar federat no pot entrar dins del Programa d’Alt Rendiment (beques ARA). L’esportista es costeja el 75% del pressupost i el curs passat va arribar a invertir 8.000 euros, ja que 3.000 provenen de Vallnord, Kilvil Viladomat, la marca d’esquís 4FRNT Skis i la marca de roba Bergans. Per a la nova temporada, el seu pressupost s’estima en 25.000 euros. “La meva intenció és poder preparar el nou curs a consciència i combinar-ho amb la meva feina em limita moltíssim”, va reconèixer Dani Fornell, que és educador de La Gavernera. “Treballo 40 hores a la setmana i m’entreno tots els matins. Estic fent molt gimnàs i molta resistència. Físicament estic en el meu millor moment”, va indicar el rider andorrà.
La temporada passada estava entre els 12 millors d’Europa i ja està totalment recuperat de la seva lesió al genoll. A les tres proves que va disputar del World Qualifier va ser primer, quart i vuitè, i va competir contra rivals totalment professionals. Si no aconsegueix reunir el pressupost necessari de 25.000 euros, el rider mantindrà les sis proves del World Tour i també disputarà Eldorado. “Si ho aconsegueixo també faré les set proves del World Qualifier i les cinc del Circuit dels Pirineus. En total són 18 carreres”.
Després de tres anys d’intenses competicions, Dani Fornell va assolir la seva major fita com a esportista. “És un somni fet realitat estar entre els millors del món i a més representar el meu país i també la Península Ibèrica. Espero aprendre molt ja que competiré amb els millors d’Europa, Nova Zelanda, Canadà i Estats Units”, va assegurar el rider andorrà, que des del mes de juny està entrenant-se amb sessions molt físiques i a partir d’aquest mes, amb l’arribada de la neu, començarà els entrenaments més agraïts en alt. “A les muntanyes del Principat, en especial a Vallnord, perquè hauré d’estalviar per afrontar la nova temporada, ja que econòmicament em suposarà molta més despesa”.
L’andorrà, entre els 24 millors freeriders del món, té com a objectiu principal la permanència, però sense perdre un xic d’ambició. “Un sempre opta al màxim si és autoexigent i m’agrada estar entre els dotze primers. Si opto més per la humilitat aniré a guanyar experiència i si aspiro a ser més ambiciós, a estar entre els cinc primers. La meva intenció és demostrar que és possible”. Això sí, sembla que l’èxit de moment no li aporta gaire més suport i es costeja any rere any la seva carrera dins de l’esquí forapista.
Amant del risc
Va debutar fa uns anys en un campionat universitari de freestyle a la Molina i després va passar a guanyar el curs passat la Big Mountain Höchfugen. Ell va començar a esquiar a l’Esquí Club Andorra, però també va practicar el judo i el vòlei, on va jugar als Jocs dels Petits Estats amb la selecció. Va triar aquest esport de l’esquí forapista quasi bé de rebot, ja que va deixar el freestyle per culpa de les nombroses lesions al genoll. Un dels seus pitjors moments com a freeride va arribar a Eldorado 2012 i quan ocupava la cinquena posició va patir una caiguda molt forta –tothom que recorda aquell vídeo encara pensa com no va passar alguna cosa més greu–. Allà el seu genoll se’n va anar enlaire i va trencar una ratxa de bons resultats. Això sí, el destí li guardava el millor: pujar a la primera divisió, al World Tour.