Com es formen els flocs de neu?
L'història d'un floc de neu comença amb el vapor d'aigua present a l'aire. L'evaporació dels oceans, llacs i rius possen vapor d'aigua a l'aire, tal com fa per exemple la respiració de les plantes. Fins i tot tu quan exhales posses vapor d'aigua a l'aire.
Si agafem un "paquet" d'aire i el refreden, en algun moment el vapor d'aigua es començarà a condensar. Quan succeix aixó a prop de terra l'aigua es condensa com ho fa la rosada a l'herba. En alçada l'aigua es condensa sobre partícules de pols que suren a l'aire. Es condensa en innombrables petites gotes, on cada cada goteta conté al menys una partícula de pols. Un núvol no és res més que grandiosa colecció d'aquestes petites gotes suspesses a l'aire.
A l'hivern, els núvols que precipitaran neu estan formats majoritàriament per gotes d'aigua, fins i tot si la temperatura està per sota del punt de congelació. Aleshores es diu que l'aigua està supercongelada, que no vol dir res més que està congelada per sota del punt de congelació. Tal com van refredant-se els núvols les gotes es comencen a congelar. Aixó comença a passar al voltant dels -10ºC, peró és un procés gradual i les gotes no es congelen de cop.
Quan una gota concreta es congela, es converteix en una petita partícula de gel rodejada de gotes d'aigua dins del núvol. El gel va creixent a mida que el vapor d'aigua es va condensant a sobre seu, formant així flocs de neu en aquest procés. Quan va creixent el gel, la resta de gotes es van condensant lentament i possen més vapor d'aigua a l'aire.
Així és com va l'aigua, s'evapora i es converteix en vapor d'aigua a l'aire, i tal com es converteix en vapor es torna a condesar sobre els flocs de neu que estan creixent. Tal com cau la neu hi ha un flux d'aigua que va passant de l'estat líquid (Gotes al núvol) a l'estat sólid (Flocs de neu). I aquest és aproximadament el complex procés de com es congela un núvol.
Per qué la neu és blanca?
No, no és pas que l'hagin tenyit. La neu està formada per cristalls de gel, i una mirada més propera ens fa veure que els cristalls de neu són ben transparents, com un vidre. Una gran quantitat de cristalls de neu apilada sembla ser blanca, tal i com ho fa una pila de vidre esmicolat. Sal i sucre són blancs per aquest mateix motiu.
El que succeix és que la llum és parcialment reflectida per una superfície gelada, un altre cop com succeix en un superfície de vidre. Quan tens moltes superfícies parcialment reflectants, com per exemple una pila de neu, la llum que hi incideix surt expulsada i eventualment dispersada. Com que tots els colors són dispersats més o menys per igual, el banc de neu sembla ser blanc.
En canvi el glaç absorveix part de la llum que li arriba, i la llum vermella s'absorveix amb més facilitat que la blava. Així doncs, si mirem de prop un banc de neu de vegades podem arribar a veure-la de color blau.
Si voleu llegir-ne més feu un cop d'ull a la plana SnowCrystals.Com, allà podreu trobar explicacions i respostes a curiosos dubtes i preguntes.
I per que varia la qualitat de la neu?
Per tal què els flocs de neu conservin la seva forma original adquirida en el núvol és necessari que les condicions atmosfèriques en l’estrat que va de la base del núvol a la superfície siguin molt homogènies i semblants a les del núvol. La condició imprescindible perquè el floc de neu arribi a la superfície és que el nivell de congelació estigui per sota dels 300 metres d’alçada. Per norma general, quan la temperatura està per sota d’1,5ºC en superfície les precipitacions són en forma de neu. Si la temperatura és superior a aquests 1,5ºC, la neu es barreja amb precipitació líquida. Poques vegades neva amb una temperatura en superfície superior als 4ºC. Així, n’hi ha prou que hi hagi una diferència d’un parell de graus entre la base del núvol i la superfície perquè els flocs de neu pateixin en la seva caiguda una transformació i un deteriorament important.
Origen
Les masses d’aire que porten neu a la Península Ibèrica tenen unes característiques tèrmiques i higromètriques molt diferents i, per tant, el tipus de neu que deixen és molt diferent. Les masses d’aire d’origen àrtic, les que ens porten les grans nevades al nord del país, són les que porten la neu de millor qualitat. Combinen quantitats d’humitat moderades amb temperatures molt baixes a l’interior dels núvols. Durant el temps de precipitació s’observen flocs de gran tamany i nombrosos cristalls. Després del pas de les pertorbacions que porten la neu es pot observar un dipòsit de neu molt esponjós. És "neu seca" de característiques similars a la mítica neu d’alguns punts dels Alps o de Nord Amèrica.
La majoria de nevades que arriben als sistemes muntanyosos del centre i del nord del país les porten les masses d’aire polar marítim, de l’Atlàntic. Són masses d’aire que presenten temperatures a l’interior dels sistemes nuvolosos superiors a les que s’observen en masses d’aire d’origen àrtic, però ja que recorren majors distàncies sobre la superfície marítima atlàntica arriben més carregades d’humitat.
No són molt freqüents, però les invasions d’aire fred polar continental, o siberià, no és freqüent que portin grans nevades, al contrari del que es pugui pensar. Deixen poca quantitat de neu, això sí, a cotes molt baixes perquè les temperatures que sol generar la regió d’on provenen, l’interior d’Europa i l’oest d’Àsia, són molt baixes.
Unes altres masses d’aire que visiten amb certa freqüència la Península són les que tenen el seu origen a latituds més baixes. Tant les que venen pel sud-oest de la Península com les que arriben pel Mediterrani. Deixen la major quantitat de neu que cau al Pirineu oriental, el sud del Sistema Ibèric i a Sierra Nevada. La gran càrrega d’humitat que arrosseguen sumada a temperatures netament superiors a les de la resta de masses d’aire que visiten el nostre país té com a resultat la formació de flocs de qualitat mediocre.
Aquest és un retall d'un dels articles que es poden trobar dins la plana de l'empresa catalana Grifone, us recomano la visita.
