Amb l'arribada de la calor, una vegada més sentim en alguna cadena de televisió o per ràdio dades meteorològiques no oficials que disten molt de ser reals. A Sevilla, la temperatura màxima oficial fa uns dies va ser de 35°, però un reporter d'una cadena estava situat al costat d'un termòmetre de carrer que marcava 42° i, com si res, va qualificar la jornada de "tòrrida", apuntant directament al termòmetre. Com qualificarà la jornada quan s'arribi als 40° oficials? D'apocalíptica? Ja no parlem dels adjectius que se solen afegir a fenòmens que es presenten gairebé cada any: històric, insòlit, terrible... Recordem una nevadeta de poc més de dos centímetres que va caure a Madrid l'hivern passat i el locutor la va qualificar de "tremenda".

I si toquem el tema del canvi climàtic en trobem exemples a cabassos: un dia molt calorós, una tempesta més forta del que és habitual, tres dies seguits sense veure el sol, unes ràfegues de vent violentes... de tot plegat, el culpable és el canvi climàtic, quan en realitat es tracta de fenòmens que s'han donat tota la vida.

Observem també que la majoria dels mitjans insisteixen en les "condicions climàtiques", quan haurien de dir "condicions meteorològiques". Dimarts, al Tour de França, el comentarista parlava de les dures "condicions climàtiques". Quan es tracta d'un fenomen meteorològic que afecta un lloc concret, sempre hem de parlar de meteorologia, i no de climatologia. S'ha de ser una mica més responsable quan entrem en terreny poc conegut.

Notícia extreta d'El Periòdic de Catalunya.