Conrad Blanch: "La Copa del Món ve a provar el nostre nivell"
Entrevista amb Conrad Blanch, director general d'Ensisa-Grandvalira. “La Copa del Món està molt bé, però és un hivern difícil”. A Grandvalira, i concretament a Soldeu-el Tarter, tothom viu pendent de la prova femenina que es disputa el cap de setmana vinent, però Blanch no oblida en cap moment el dia a dia. Assegura que el dia que no es vegi capacitat per continuar aportant, plegarà. I si no ho fa ell i ja se li ha acabat la corda, agrairà que li diguin que se li ha acabat el bròquil.
Assegura que el dia que no es vegi capacitat per continuar aportant, plegarà. I si no ho fa ell i ja se li ha acabat la corda, agrairà que li diguin que se li ha acabat el bròquil. Però de moment continua animat per tirar endavant malgrat que la situació conjuntural posa pals a les rodes a gairebé tots els sectors. Parla cofoi del treball preparatiu fet per a la Copa del Món d’esquí femenina del cap de setmana vinent i és ben realista quant a afrontar el dia a dia.
Copa del Món d’esquí. És com uns Jocs Olímpics per a Grandvalira?
Diria que per a Andorra! Ve a acreditar el nostre nivell. L’esforç que s’ha fet en l’organització d’altres proves. Per la magnitud que té i tot plegat, hauria de ser un primer pas en la línia de poder acollir altres competicions.
La versió masculina?
No es pot dir pas que no. Perquè és molt difícil que ens donin uns Jocs Olímpics.
Ni anant del bracet amb el Pirineu català i Barcelona?
Andorra no ho ha demanat pas. I ben poques candidatures organitzades entre dos estats han estat vencedores. Potser en algun Mundial de futbol... Però des del COI no s’ha recomanat mai.
Llavors... de quines altres competicions podríem parlar?
Organitzar altres proves d’esquí alpí, d’snowboard. Andorra s’hauria de plantejar, també, disposar d’una pista de descens. I hi ha diferents opcions al país.
Vostès tenen la reina de les pistes. O la princesa, com a mínim: l’Avet.
És una pista maca, reconeguda. Té unes condicions naturals que s’han posat en valor. Les pistes que formen part del circuit de la Copa del Món sempre es treballen a fons, l’esforç sempre hi és. Però si tens un bon emplaçament, li dones el perfil i el vas treballant... Hi ha el prestigi professional de les estacions.
I s’ha hagut de preparar la pista sense gaire neu i, fins ara, amb poc fred.
S’ha fet tot amb neu de canó. S’hi han hagut de destinar molts més recursos. Ha calgut més esforç tant material com humà. De mitjans. Per això es va equipar com es va equipar. No tan sols es van modelar els pendents o les amplades. No és que s’hi posessin canons. És que es va equipar amb una bateria armada! A Val-d’Isère es va anul·lar una prova. El fred ha vingut tard però ens ha permès treballar. I no diré que ho seguim minut a minut. Però sí cada hora.
Han hagut de posar tota la carn a la graella.
Hi hem posat tots els mitjans, perquè surti bé. La gent ha fet els deures. Parlo ja quant a país. Tecnològicament, cossos de seguretat, protecció civil, voluntaris... S’ha dut a terme tot amb les millors garanties. Després ja hi ha la part imprevista, que pot venir d’una meteorologia canviant, adversa. Però tenim un pla B. La sort s’ha de treballar. I s’està treballant en la línia adequada, però sense conformisme.
La prova arriba en bon moment per al país?
Perfecte. Les instal·lacions d’esquí, les infraestructures hoteleres, la modernització del país... tot està prou madur. També serveix per il·lusionar un entorn que transpira pessimisme. Ens dóna la sensació que el país se l’està fent seu. Sense magnificar-ho, omple una mica una il·lusió, crea una il·lusió col·lectiva. Es fa alguna cosa diferent. Obre una finestra al món.
Què ha de suposar la Copa del Món?
Per molts esforços que es facin, per moltes coses que facis, el món especialitzat no t’acredita fins que no has organitzat una determinada prova de prestigi internacional. Podem dir que materialitzem un projecte. Un d’aquests projectes singulars que hem de ser capaços d’organitzar com a destí turístic.
I si no n’hi havia prou amb dues proves, n’organitzaran una altra.
És un reconeixement anticipat que el camí seguit fins ara és prou bo. Perquè sense haver fet mai cap Copa del Món que et plantegin fer-te càrrec d’una altra prova... I un cop avaluada la qüestió interna, de recursos humans i de pressupost, un cop ficat ja al túnel és una forma de multiplicar la repercussió.
I què té més repercussió, o què ajudarà a vendre més Andorra: una Copa del Món d’esquí o una oferta d’esquí i hotel per 63 euros?
(Somriu irònicament, rumia...) Amb la Copa del Món es fa un reconeixement internacional amb una prova de prestigi.... d’altra banda, tothom ha de poder portar clients als seus hotels, i amb el nombre de llits que tenim hi ha d’haver una oferta per a tothom. No tan sols per als privilegiats que es poden pagar en aquests moments certes prestacions. I escolti, no són 63 euros. És a partir de... És una mica l’ham.
Hi ha la Copa del Món... però hi ha el dia a dia, també.
Certament, la Copa del Món és molt bonica, està molt bé. Però és un hivern difícil, amb un mercat econòmicament complicat. I malgrat que es fan esforços més intensos, hores d’ara ja estem per sota del realitzat l’any passat en aquesta mateixa altura de temporada.
I hi ha marge per remuntar la situació?
No. Hi ha marge per no perdre més. El febrer i el març s’hauria de fer la mateixa explotació que la temporada passada. Però hi ha d’haver alguna nevada més. I potser cap al final es pot intentar recuperar una mica.
Ja han tingut alguns anys complicats.
Tot i tenir resultats negatius, el cash flow és positiu. I això ens permet fer inversions, encara que no d’una gran magnitud. El resultat negatiu redueix la capacitat inversora, encara que les inversions grans s’han fet. Ara toca apostar per tangibles que van directament al consumidor. Millorar els serveis. Hi ha d’haver una suma de moltes iniciatives. I, de fet, obrir una zona de freeride a Encampadana ha costat uns 300.000 euros. El problema és no perdre. És un tema selectiu: si no puja el mercat has de buscar el fet diferencial a través de servei i producte.
Però això fa temps que ho tenen clar.
Hem estat líders en creació de tendència. En molts casos hem estat un referent. I no ja Grandvalira. Diria que Andorra, també Vallnord. Hem estat empreses dinàmiques i innovadores en moltes coses, però la competència s’ha anat espavilant. I amb molts recursos. Fixi’s en el cas d’Aramon.
Han retallat la diferència o ja han passat al davant?
Han retallat diferència. Potser sí que en algunes coses han passat al davant. També les estacions franceses, al Pirineu oriental, ho estan fent bé. Tothom ofereix productes nous. Però una qüestió és la idea i una altra fer-ho bé. És molt fàcil presentar un PowerPoint. La diferència és fer allò que es diu. Que la gent trobi el que vens. El món dels serveis és molt canviant. I s’ha de tenir sempre aquesta actitud, aquesta sensibilitat de voler aprendre cada dia.
Ser-hi, incidir-hi.
S’ha de ser perseverant. És com una cursa de fons. Les modes són efímeres, però ha de quedar el fons. S’ha de tenir una línia perseverant, que la gent, l’equip, els professionals s’hi impliquin, es motivin i se la facin seva.
És mal moment per a la motivació. Retallades, acomiadaments...
D’això jo en parlo obertament. Els que treballem hem d’estar agraïts de poder tenir un lloc de treball amb el valor que avui dia té això. S’han congelat els sous. Però s’ha de valorar el que tens i tenir una visió a més llarg termini. Del primer a l’últim tothom s’ha d’ajustar. Hem de ser molt eficients en els costos. Ens hem d’adaptar. No podem abaixar la guàrdia. No podem tancar remuntadors, punts de restauració....Cauríem en un pendent perillós. No tan sols en dimensions, també en esperit. Hem d’optimitzar, però implantant-hi els nostres estàndards, els genuïns.
Grandvalira són també la suma d’Ensisa i Saetde. Encaixen les peces?
Som dues empreses explotadores que encaixen. Dues empreses molt equivalents en les prestacions que estem donant. Una altra cosa és la comercialització. Com i de quina manera es fa i com es promociona. I hi ha una sana competència perquè una part dels ingressos van en funció del temps que es passa el passatge. És normal que es cooperi però també és normal aquesta competència.
I funciona bé?
S’ha anat adaptant a les circumstàncies. Tot és millorable.
Ensisa era el germà petit de Saetde i ara són bessons?
Més que bessons, som complementaris. El gran benefici és tenir el forfet conjunt. Però cadascú amb la seva personalitat, amb la seva manera de fer, amb el seu nou know how.
Al final potser hi ha massa diferències.
La diferenciació, alhora, és un complement. Els emplaçaments són diferents, els allotjaments, hi ha diversitat de productes, de pistes... aquesta varietat també dóna un plus a Grandvalira.
Li dóna un plus i molta rivalitat, sovint.
Tenim una marca i es comercialitza conjuntament. No és fàcil conjuminar el tot amb les parts. Però el mercat és savi i el client tria. La gent sap el que vol i la selecció es produeix de manera natural. Cadascuna de les societats s’espavila. Això és el més important.
I la conjuminació sector públic-sector privat... com es porta?
Depèn de l’estabilitat dels socis. Però amb una bona entesa s’ha anat fent un pla que no ha afectat la conjuntura.
Escolti... cada dia es perden mil visitants. Potser és que Andorra s’ha estancat?
Els comerços, els hotels... tothom s’ha anat modernitzant. Però vostè em demana...
... què s’hauria de fer per recuperar el terreny perdut.
Som un país turístic. Tota la cadena de valors s’hauria d’orientar cap a aquest sector. Sense embuts. Aquesta sensibilitat ha de ser compartida. Hi ha d’haver infraestructures complementàries, els recursos s’han de compartir al màxim, s’ha d’elevar la qualitat dels serveis... Potser fa falta ordenar la senyalització, els aparcaments, el transport públic... S’ha d’incrementar l’oferta d’oci nocturn, establir una classificació hotelera homologable, que ofereixi el que el client pensa que trobarà... En temes de promoció s’ha fet un esforç important. I quan la gent ve i la coneix, Andorra agrada. Hem de posar valor en conjunt. Que s’ha dit sempre? Sí, però s’ha de fer. Hi ha un alt nivell de seguretat ciutadana, un bon centre comercial... Miracles no n’hi ha. Buscar mercats nous? Home, hem estat prou proactius a buscar-ne!
Artículos relacionados:
1 Comentaris Escriu el teu comentari
-
Molt interessant.
Ara bé, la paraulota "proactiu" desmunta tot el text.
Odio a mort aquesta paraulota "insignificant".
Respondre
Positivo
Negativo
COMENTARIOS
- 1.- En Sierra Nevada, a parte del acceso a B ...
- 2.- Lamentablement en aquest país l'esport ...
- 3.- Som molts que pensem com vosaltres. ànim ...
- 4.- Tant de bo ho aconsegueixin. Seria una p ...
- 5.- #4 100% del desnivel ...
- 6.- Yo fui a la Masella el viernes pasado y ...
- 7.- Ah, bé, llavors ja em quedo més tranquil ...
- 8.- #1 No pateixis! N'hi ha que som d'aqu ...
- 9.- Amb aquesta gran i encertada decisió de ...
- 10.- Si snyor, cap a la cerdanya i falta gent ...
Listado completo
Foro Malalts
LO MÁS VISITADO
- 1.- Obrirà Boí Taüll la propera temporada? ...
- 2.- Dos ferits per una allau a l'Aran ...
- 3.- Més d'un metre de neu nova a Baquei ...
- 4.- Paqueton a Masella ...
- 5.- Un eslàlom en imatges ...
- 6.- Per fi arriba la neu!!! ...
- 7.- Números desastrosos a la Molina ...
- 8.- A la primavera ajustem el nostre esquí ...
- 9.- Cap a la professionalització? ...
- 10.- Morzine, entre tradició i modernitat ...
Galería de fotos
