Per aquells que no sigueu seguidors de les curses motociclistes probablement la tecnologia D-Air de Dainese no us digui res, però resumint molt es tracta d'un d'un sistema similar als airbags dels nostres cotxes, amb la particularitat que aquests van integrats als monos dels motociclistes i que en detectar una caiguda els sensors fan disparar unes petites ampolles d'aire comprimit que en mil·lèssimes de segon inflen uns coixins que redueixen la violència del cop contra terra. Tal com podeu veure a les imatges inferiors:
  |
| Aspecte del Dainese D-Air un cop inflat |
Un projecte a llarg plaç
Fa un any la FIS i Dainese van signar un acord de cooperació per tal d'engegar un projecte de recerca que persegueix millorar la seguretat dels esquiadors de la Copa del Món, i obviament a la llarga de tots els esquiadors. Aquest acord recull una sèrie punts que permetin arribar a desenvolupar una tecnologia d'airbag que estigui plenament operativa de cara als Jocs Olímpics de Sochi'14. El projecte es beneficia dels estudis de la FIS mitjançant el seu ISS (Injury Surveillance System - Sistema de control de lesions) del que actualment en formen part 16 atletes del màxim nivell com A.L. Svindal, Werner Heel, C. Innerhofer o Erik Guay. També hi col·labora Kristian Ghedina, qui de fet ha sigut el primer corredor en haver fet servir el sistema a una cursa de la Copa del Món.
Günther Hujara, director de curses de la Copa del Món masculina, apunta: "Mercés a la bona col·laboració amb Dainese, que va començar fa tres anys, hem vist ja moltes millores en la protecció dels esquiadors. Amb aquest darrer projecte de l'airbag possarem en comú l'experiència de Dainese al món del motor per tal de millorar la seguretat dels corredors". Afegia a més que "les recollides de dades i la recerca es van duent a terme des de la passada temporada, cercant aquell punt on l'esquiador no serà capaç de recuperar el control i la caiguda serà inevitable. Tot i que ja tenim moltíssima informació i dades encara ens falta més. Volem seguir amb aquesta excel·lent cooperació amb Dainese".
Aksel Lund Svindal afirma que: "Em sento honrat de ser part d'aquest projecte d'alt nivell. La protecció és molt important per a nosaltres els atletes i el desenvolupament d'un airbag per a les carreres d'esquí pot augmentar el nivell de la nostra seguretat. M'alegra posar el meu granet de sorra per a la recol·lecció de dades i amb els meus comentaris. Espero que molt aviat tots els meus companys seran capaços d'utilitzar aquest dispositiu excepcional". Kristian Ghedina de la seva banda diu que "és un plaer per a mi donar testimoni de la importància de protegir els atletes perquè jo vaig ser el primer a usar un protector d'esquena Dainese. També em plau seguir treballant amb Dainese, que ha transferit tecnologies de protecció del mundial de motociclisme a altres esports. El projecte D-Air Ski és un exemple més d'aquest compromís amb la investigació i proves".
El programa per a 2012 es marca com a objectiu seguir recollint dades per tal de perfeccionar l'algorisme d'activació de la part neumàtica del giny, l'objectiu és tenir operatiu un prototip per usar a les pistes de cara a final d'any que hauria de ser ajustat definitivament durant el 2013 per tal que sigui cent per cent operatiu de cara a Sochi 2014.
Prototip inicial
Els tests ergonòmics amb els atletes van començar amb la definició precisa de la forma de les bosses o el posicionament dels generadors de gas. Més de 70 descensos han estat ja monitoritzats, els detalls dels quals han estat fets servir en el desenvolupament de les seccions electrònica i neumàtica de forma simultània. El primer prototip del D-Air Ski basa el seu algorisme en la prudència tal com explicarem més abaix donat que nomes s'ha d'activar un cop l'atleta a perdut definitivament el control dels esquís.
D-Air ski es conforma de dues seccions: La secció neumàtica conformada per les boses i els generadors de gas i la secció electrònica conformada per la part del software d'activació i el maquinari.
Algorisme d'activació: És la part intel·ligent del sistema, la funció matemàtica que analitza i combina les dades reportades pels sensors i decideix el moment d'activar el sistema. L'eficàcia i seguretat d'una bossa d'aire depenen en gran mesura de la qualitat de l'algorisme, el qual ha de ser capaç de distingir entre les condicions de la caiguda incipient i l'ús normal, fins i tot a nivell esportiu.
Maquinari: 3 giroscopis, 3 acceleròmetres i un GPS contínuament enviant les dades mesurades en la dinàmica de l'atleta.
Bosses: Són el producte de més de 10 anys d'investigació i experimentació de Dainese per a la seva aplicació en el món del motociclisme. L'especial estructura 3D interior permet una alta pressió d'inflat i obtenir així una elevada capacitat de protecció, fins i tot amb gruixos reduïts. Major protecció i una millor ergonomia. Les bosses d'esquí de la D-air en l'actualitat tenen una capacitat de prop de 14 litres.
Generadors de gas: El D-Air Ski fa servir generadors de gas de tecnologia "en fred". Com que els generadors es fan servir en el cos, és vital per evitar les cremades que es podrien causar per generadors "calents". D'altra banda, el rendiment dels generadors en "fred" està subjecta a una menor influència per les baixes temperatures de treball. L'experiència de Dainese juntament amb les valuoses aportacions ofertes per atletes de la talla d'Aksel Lund Svindal han servit per decidir el posicionament de tot el giny.
Què i quant ens protegeix?
El D-Air Ski cobreix les espatlles, la clavícula, l'esquena (el pit serà considerat en la propera etapa de desenvolupament) i limita els moviments del coll durant una caiguda. La borsa especial s'obre en uns 50 mil·lisegons i arriba a la màxima protecció en menys de 100 mil·lisegons, i redueix la força transmesa a les espatlles i l'esquena fins a un 85%.
Quan ens protegeix?
L'escriptura de l'algorisme d'activació es basarà en la prudència, o com anomena Dainese en el concepte d'innocuïtat, durant les competicions d'esquí el límit entre l'activitat de l'estàndard competitiu i una caiguda és molt prim, és important evitar que el sistema d'activació es dispari quan l'atleta encara és capaç de recuperar el control dels esquís i acabar la carrera. Especialment durant les fases inicials, la idea és centrar-se en la intervenció en situacions en què la probabilitat de recuperar el control d'atleta és molt baixa, com en el cas de les caigudes amb projeccions i les rotacions en l'aire (per exemple la de Klaus Brandner a Bormio 2011 que podeu veure al vídeo més abaix) o quan l'esquiador cau i roda per terra. Amb la formació d'una base de dades més rica i l'acumulació de més experiència, serà possible optimitzar l'algorisme per assolir estratègies més "agressives" sense interferir en el rendiment de l'atleta.
El concepte d'innocuïtat
El disseny del D-Air Ski considera el concepte d'innocuïtat, que preveu la realització de proves que demostren que fins i tot en el cas d'una activació que no és seguida d'una caiguda l'atleta ha de ser capaç de mantenir el control dels esquís. Per tant així s'assegura que el giny no interfereix en el correcte desenvolupament de la cursa de l'esquiador.
Si vols traduir aquest article selecciona aquí el teu idioma!!
Molt ben explicat titu.