Puigdellívol va indicar que un exemple podia ser el cas de les pistes d’Encamp que gestiona Saetde, “i que sempre ha guanyat diners i crec que bastants”. Segons aquest model, va assenyalar que la fórmula passa “perquè la gestió la facin especialistes, i com que utilitzen un bé comunal el que sí que han de fer és aportar uns recursos suplementaris al comú on estigui ubicat el camp de neu”. I hi va afegir que a més de la possibilitat de pagar un cànon com Saetde, també es pot copiar el que es fa a l’estranger, “i es poden crear dues societats, una la propietària amb participació del comú i l’altra que es dediqui a l’explotació comercial que fa funcionar l’estació, i que és gent professional que ho ha de gestionar per obtenir els millors beneficis”.

El ministre va assegurar que la privatització és podria fer obrint les societats a la participació dels ciutadans, ja que va destacar que “hi ha molta gent del país i de les mateixes parròquies que estaria disposada a participar amb algunes accions en aquestes societats”. I va ressaltar que aquesta possibilitat “seria bona perquè el resultat seria molt més positiu que no que sigui el comú qui hi hagi de posar molts milions”, i va precisar que la preferència seria que poguessin comprar les accions els ciutadans de les parròquies on hi ha les pistes i les que sobrin repartir-les a la resta del país. Com a exemple perfecte del model es va referir a Caldea, “que té més accionariat que Saetde”.

El titular de Turisme va insistir que la prioritat ha de ser que les administracions locals no estiguin tan limitades en les inversions per haver-se d’ocupar dels camps de neu, i va remarcar que per això precisament no està d’acord amb la proposició de llei presentada pel comú d’Ordino per poder-se endeutar i invertir a Arcalís. Antoni Puigdellívol va manifestar que “és una proposta molt arriscada, perquè si constatem que el tracte que van fer amb Crèdit Andorrà semblava que era bo, i després ha sortit l’edicte públic i no s’hi ha presentat ningú, vol dir que les condicions no deuen ser tan bones i que hi ha un risc”.

Ordino no s’ha d’arriscar

El ministre va ressaltar que si l’operació per reflotar Arcalís representa un risc no pot assumir-lo l’administració ordinenca, perquè tampoc no té les eines d’una empresa privada per gestionar la societat, “i llavors és un risc enorme i crec que no l’hauria de córrer el comú perquè està endeutant la parròquia, i això pot ser molt greu”. Així, va proposar que atesa la situació actual del camp de neu ordinenc, “el que s’ha de fer és canviar el sistema i el comú ha de quedar com a soci minoritari”, i hi va afegir que llavors s’estudiï si el millor és seguir el model de les dues societats que separa propietat i explotació.

Puigdellívol va concloure que aquest és un tema que “s’ha de tractar de manera molt empresarial, i sense cap passió política i amb el millor interès per Ordino perquè l’estació no aporti despeses i problemes, sinó recursos per invertir a la parròquia”.

Notícia extreta del Diari d'Andorra.