Les plantilles de les estacions d’esquí estan en procés de transformació. La situació econòmica per la qual passa el país s’ha traduït que els darrers governs hagin demanat al sector de la neu un esforç per contractar personal resident a Andorra i, en conseqüència, que les quotes d’immigració s’hagin reduït de manera progressiva.

Els camps de neu insisteixen que hi ha llocs de treball de caràcter tècnic que els obliguen a haver de nodrir-se de professionals de fora. Però asseguren que en els llocs que no porten implícita una formació extra com ara els punts de restauració de pistes s’està apostant per personal del país. La directora d’Ski Andorra, Marta Rotés, va explicar que si fa uns anys als punts de restauració era majoria el personal extracomunitari, ara ja no és així i han passat a representar vora el 40% d’empleats. Rotés va insistir –i així s’ha fet saber al ministre d’Interior i als responsables del servei d’Ocupació, va explicar– que “s’està fent un esforç màxim per agafar gent d’aquí, però per als perfils més tècnics s’ha de continuar agafant gent de fora”. Però hi ha més handicaps a banda del perfil professional. I la temporalitat de la feina que ofereixen les estacions n’és el principal. “Són quatre o cinc mesos de treball i hi ha gent a qui no li interessa”, va manifestar. En canvi, sí que són feines d’interès per a treballadors sudamericans que aconsegueixen combinar la temporada hivernal a Andorra amb la dels països d’origen. “Si a aquestes persones residents els poguéssim oferir treball a l’estiu seria fantàstic però només se’ls pot donar a una minoria”, va indicar.

Feines més interessants

Un dels riscos que comporta aquesta temporalitat és que quan el treballador troba un lloc de feina que li garanteix una durada més extensa deixa l’estació. Una possibilitat bastant més remota si es tracta d’un empleat que ha vingut de l’hemisferi sud a fer la temporada, que ha de pagar-se un bitllet d’avió per tornar i “li interessa acabar sí o sí”.

Hi ha dificultats complementàries, per exemple que a persones que no han treballat mai en un camp de neu se’ls pot fer costa amunt haver d’agafar un telecadira per anar cada dia al lloc de feina. A més, va recordar la directora d’Ski Andorra, per a segons quines funcions es fa necessari tenir unes nocions bàsiques d’esquí. I els idiomes també són importants si és que s’aspira a una ocupació relacionada amb l’atenció al client.

Les estacions col·laboren amb el servei d’Ocupació però Marta Rotés va explicar que tot sovint es contracta personal andorrà o resident que acudeix directament a les oficines dels camps de neu. “S’està agafant gent d’Andorra i resident que pel que sigui no passa pel servei d’Ocupació i tampoc no se la pot obligar a anar-hi”, va comentar.

Els cursos d'agent d'explotació es van deixar de fer per manca de resultats

La col·laboració entre el departamet de Treball i les estacions d’esquí es va traduir que inclús s’organitzessin, abans de l’inici de la temporada, jornades de formació externes en agent d’explotació per a persones sense feina interessades en un lloc de treball en un camp de neu. Però Marta Rotés va explicar que els cursos es van deixar de fer perquè “no van donar gaires resultats”. I és que a la pràctica les persones que feien aquesta formació preferien altres ocupacions no relacionades amb la vigilància i manipulació dels ginys mecànics (aquests coneixements permeten fer les feines menys especialitzades d’aquest vessant de l’activitat de les estacions), de manera que el curs servia de ben poca cosa.

No obstant això, Rotés va explicar que el que fan les estacions és fer la formació a aquells empleats que puguin tenir les condicions i els interessi. “Si es troba que tenen el perfil llavors se’ls fa la formació perquè puguin ser agents d’explotació”, va explicar la directora de l’entitat que aplega els camps de neu.