I és que és ben clar que l'utilitat hi és, el carril individual ben utilitzat és un gran invent, sobretot pels dies de moltes cues, de vegades hom es demana per que no es fa servir? I el que és pitjor, per que hi han gamerussos que volen esperar al seu amiguet just als porticons d'entrada de la cadira?
Per aquests darrers casos els remonteros potser haurien de tindre una mica menys de passivitat, organitzar les cues també és (I si no ho és ho hauria de ser) part de la seves atribucions, i no nomes aturar la cadira quan algú cau.
Per exemple, aquest cap de setmana a una cadira de la Molina tres pixapins s'esperaven al portillons a que un quart xixarel.lo arribes allà entre la gent, passant dues cadires, que tampoc seria un drama, no ens morirem pas, peró per que t'esperes allà? No seria més lògic esperar-te una mica més enrrera i deixar passar a l'altra gent? Està clar que no vindrà de 30 segons per pujar a una cadira, peró clar, si hi han cadires que es perden doncs pel que acaba d'arribar a la cua doncs potser són tres minuts més d'espera, que tampoc és un drama, doncs no, tampoc no ens morirem pas, peró tampoc no ens hauriem de queixar de les cues si no ens queixem de que no es facin servir alguns dels mecanismes per tal d'evitar-les. I menstrestant, a que es dedicaven els remonteros? Doncs encara no ho se, un no hi era (Suposo que devia estar dinant, tot i que no eren més de les 10 del matí ... ) i l'altre estava dintre de la cabina de control.
Per cert, aixó no és una crítica exclusiva per la Molina, és extensible a gairebé totes les estacions que instal.len aquests carrils peró que no es preocupen gaire de que funcionin. I també per felicitar als que si que ho fan.
Alguns hem titllaran d'exagerat, peró a aquests que després segur que es queixen de les cues els hi demanaria un exercici ben senzill, mentre feu cues compteu la gran quantitat de cadires buides (Quan dic buides vull dir amb places lliures) que arriben a pujar, sobretot en casos de cadires de sis on són especialment visibles.
Una altra cosa que no entendré mai és aquesta mania de no voler pujar amb un desconegut a una cadira ... a mi no m'han pas robat mai a un telecadira!!! Peró m'imagino que potser aixó ja és problema més social que no pas "esportiu", potser nomes és el reflex de la nostra societat cada dia més impersonal i individualista.
Resumint, que jo vaig a esquiar, per anar a xerrar me'n vaig a la cafeteria i no a les cadires que fa fred i no es pot prendre ni un cafetó.
