L'agost és un desert. Sembla mentida que després de tants anys, els catalans encara no ens haguem acomodat a la climatologia d'aquest país. A l'estiu ens sorprèn la calor, les nostres cases no estan preparades per a resistir l'impacte dels raigs solars, sobrevivim a la feina gràcies als aires condicionats i la vegetació exòtica dels nostres jardins necessita ser regada amb aigua que no tenim. Quan aprendrà la naturalesa a d'adaptar-se als nostres capricis?

Però les paradoxes no acaben aquí. En un país on el turisme és un dels principals motors econòmics, durant molts anys no hem fet altra cosa per atreure'l que anar oferint preus baixos, raigs de sol gratis i alcohol sense prohibicions. Els fets culturals més importants i les tradicions més acolorides les guardem per altres èpoques de l'any més fresques, aquí a l'estiu qui no fa vacances és que és més burro que l'ase que porta enganxat al darrera del seu automòbil.

Quan arriba el setembre i ens comencem a treure els turistes de sobre, el país torna a respirar. El clima va adaptant-se lentament a la nostra temperatura ideal, la gent es pot tornar a vestir de tardor-hivern i les venes per on corre la sang del país tornen a bategar a un ritme normal. L'estiu següent queda molt lluny i l'única preocupació comença a ser si durant la temporada d'esquí hi haurà prou neu a les pistes com per poder baixar lluint els nous modelets d'anorac.

El nostre país és fantàstic, si no existís algú l'hauria d'inventar. Això sí, es podria fer molt millor, d'entrada el sol hauria de brillar a conveniència de cadascú, la terra hauria de ser prou flonja com perquè hi creixés gespa verda fins a l'infinit, el govern hauria de ser prou ric com per pagar-nos el vermut cada dia i -posats a dissenyar-ho bé- els catalans haurien de néixer sense cul. I el caganer del pessebre que es foti o que se'n vagi de vacances amb el burro de la cova.

Notícia extreta del Diari de Girona.