La infraestructura tindria una longitud total de set quilòmetres. Segons va explicar Pol, la boca sud del túnel començaria a la CG2, a l’altura de la zona del Lloset d’Encamp, mentre que la sortida nord connectaria amb la rotonda de la carretera general situada davant del túnel d’Envalira.

L’arquitecte va especificar que “en el pla d’ordenament, l’únic que hem fet ha estat plantejar el projecte urbanísticament, no tècnicament”. Pol va assegurar que “hi ha la consideració prèvia que es pot construir, però és el Govern qui ha de fer l’estudi tècnic i econòmic” de la via. I és que, tot i transcórrer íntegrament per territori encampadà, “l’alt cost i l’interès nacional justificarien la inversió per part de l’Estat”, hi va afegir l’arquitecte. De tota manera, segons el cònsol, Miquel Alís, “aquest projecte necessita molts anys perquè es materialitzi”.

El túnel, juntament amb una presa d’aigües a la mateixa zona del Lloset, una anella verda situada al voltant dels nuclis històrics i la recuperació de la llera del Valira d’orient són alguns dels projectes concrets del pla d’ordenament encampadà, que preveu un sostre de població de fins a 62. 000 habitants el 2020, “sempre que s’edifiqués absolutament tot el terreny privat de la parròquia, i partint dels càlculs de creixement dels darrers 25 anys”, va manifestar el president de la comissió d’urbanisme, Jordi Rich. De tota manera, el comú va situar en 20. 000 la població estimada per al 2020, “tenint en compte les unitats d’actuació més susceptibles de ser urbanitzades”.

La presa del Lloset permetrà emmagatzemar aigua per a usos industrials

El pla d’urbanisme també proposa l’edificació d’una presa d’aigua a la Garganta del Lloset, a la zona alta d’Encamp, de la qual no s’ha fet el disseny, ja que, segons va dir Pol, “la seva possible construcció l’ha d’estudiar el Govern”. Per l’arquitecte, la instal·lació (que podria emmagatzemar fins a 2,5 milions de litres d’aigua) permetria “preservar Encamp d’un risc d’inundació per la crescuda del Valira d’orient”, d’una banda, i “augmentar les reserves d’aigua”, de l’altra. Pol va puntualitzar que “en principi aquesta aigua no tindria la consideració de potable, sinó que s’empraria per a usos industrials o per als camps de neu”, que el tècnic va xifrar com a “importants”.

Notícia extreta del Diari d'Andorra.